31/12/11

Adéu 2011, Benvingut 2012!

La Cursa dels Nassos és també una tradició pels carrers de Barcelona.

Bé, realment la tradició és sortir a veure l'Home dels Nassos, l'home que té tants nassos com dies té l'any, i que només es deixa veure pels carrers de Barcelona el 31 de desembre.

Però acomiadar l'any corrent pels carrers de Barcelona acompanyat de 10.000 corredors més és una molt bona manera de fer-ho. Jo no ho he fet, però els he vist passar i els he animat.

I una altra tradició d'aquest dia: els bons propòsits per l'any nou. Jo em proposo correr la cursa dels Nassos 2012!

Feliç Any Nou a tothom! I no patiu, com diu una obra de teatre en cartellera actuament a Barcelona, l'ANY QUE VE SERÀ MILLOR!

La Cursa dels Nassos (carrera de las Narices) es también una tradición por las calles de Barcelona.
Bien, realmente la tradición es salir a ver al Home dels Nassos (Hombre de las Narices), el hombre que tiene tantas narices como días tiene el año, y que sólo se deja ver por las calles de Barcelona el 31 de diciembre.
Pero despedir el año corriendo por las calles de Barcelona acompañado de 10.000 corredores más es una muy buena manera de hacerlo. Yo no lo he hecho, pero los he visto pasar y les he animado.
Y otra tradición de este día: los buenos propósitos para el año nuevo. Yo me propongo correr la cursa dels Nassos 2012.
Feliz Año Nuevo a todos! Y no os preocupéis, como dice una obra de teatro en cartelera actualmente en Barcelona, EL AÑO QUE VIENE SERÁ MEJOR!

20/12/11

La Fira de Santa Llúcia


Quin barceloní no ha anat de petit amb els seus pares a passejar per la Fira de Santa Llúcia? I, de pas, comprar tot allò imprescindible per les festes de Nadal: les figuretes del pessebre, amb el caganer com a estrella indiscutible, la molsa, l’avet, el suro, les plantes i herbes diverses...
Santa Llúcia, per cert, va ser una màrtir siciliana del segle III. La llegenda medieval diu que es va haver de sotmetre a un judici en el qual va ser castigada a que li treiessin els ulls, però ella va seguir veient. Per això és la patrona de la vista i dels cecs, i també ho és dels modistes i dels sastres, entre altres professions. La seva festivitat es celebra el 13 de desembre.
Aquest any la fira de Santa Llúcia compleix ni més ni menys que 225 anys! Així, és una de les tradicions nadalenques més arrelades i antigues de Barcelona, documentada des de l’any 1786. En realitat, antigament se’n feien diverses, de fires, amb les paradetes agrupades segons el tipus de mercaderia que venien. Amb el temps, però, es van anar unint en una de sola, i actualment hi ha unes 270 parades en total. 

Per la fira hi passaven més tard o més d’hora tots els habitants de la ciutat, de totes les classes socials. Es comenta, de fet, que era un bon indret per concertar-hi casaments!
Pels que encara no hi hagueu anat, encara hi sou a temps: sapigueu que estarà oberta fins el dia 22 de desembre, i l’horari és de 10:30h a 20:30h. Després, caldrà anar a la que s’instal·la a la Gran Via.


Qué barcelonés no ha ido, de pequeño, a pasear con sus padres por la Feria de Santa Llúcia (Santa Lucía)? Y, ya de paso, comprar todo aquello imprescindible para las fiestas de Navidad: las figuritas del pesebre, con el caganer como estrella indiscutible, el musgo, el abeto, el corcho, las plantas y hierbas diversas...
Santa Lucía, por cierto, fue una mártir siciliana del siglo III. La leyenda medieval dice que se tuvo que someter a un juicio en el que fue castigada a que le arrancaran los ojos, pero ella siguió viendo. Por eso es la patrona de la vista y de los ciegos, y también lo es de los modistas y los sastres, entre otras profesiones. Su festividad se celebra el 13 de diciembre.
Este año la Feria de Santa Llúcia cumple ni más i menos que 225 años! Así, es una de las tradiciones navideñas más arraigadas y antiguas de Barcelona, documentada desde el año 1186. en realidad, antiguamente se hacías diferentes ferias, con los tenderetes agrupadas según el tipo de mercancía que vendían. Con el tiempo, sin embargo, se fueron uniendo en una sola, y actualmente hay unos 270 expositores en total.
Por la feria pasavan, antes o después, todos los habitantes de la ciudad, de todas las clases sociales. Se comenta, de hecho, que era un buen lugar para concertar casamientos!
Para los que todavía no hayáis ido, todavía estáis a tiempo: la feria estará abierta hasta el día 22 de diciembre, y el horario es de 10:30h a 20:30h. Después, habrá que ir a la que se instala en la Gran Vía.

9/12/11

El mercat del Born....sempre en obres



Al contrari del que comença a pensar molta gent, el mercat del Born no ha estat sempre en obres!
De fet, l’edifici es va acabar l’any 1876 i és, juntament amb el Mercat de Sant Antoni, el principal exemple a Barcelona de l’arquitectura del ferro, un corrent arquitectònic i constructiu de la segona meitat del segle XIX, que va sorgir gràcies a la disponibilitat de nous materials com a efecte de la Revolució Industrial.
Amb la ciutadella enderrocada i Barcelona en creixement, la ciutat necessitava un mercat d’abastiment de productes frescos, bàsicament fruites i verdures. El mercat del Born era un edifici molt modern: ampli, cobert, tancat i airejat. I així, aquest mercat va estar en funcionament durant un segle, fins que l’any 1971 es va inaugurar Mercabarna. L’emplaçament del Born s’havia quedat obsolet i calia un nou mercat d’abastiment, més potent i allunyat del centre de la ciutat.
I així es va deixar abandonat l’emblemàtic edifici del Born, mentre no es decidia què fer amb ell, durant 30 anys. Finalment es va decidir que servís com a seu de la Biblioteca Provincial de Barcelona, però l’aparició de restes de la ciutat medieval i moderna va fer aturar les obres. Si tot va bé, sembla que l’any 2012 s’obrirà un centre cultural que incorporarà el jaciment i una mostra sobre la guerra de Successió i la posterior pèrdua de les llibertats de Catalunya.
Estaria molt bé, però és una promesa que es ve endarrerint progressivament des de l’any 2005, així que jo no les tinc totes. Potser sí que seran eternes, les obres al Born!


Al contrario de lo que mucha gente empieza a pensar, el mercado del Born no ha estado siempre en obras!
De hecho, el edificio se acabó en 1876 y es, junto al Mercado de Sant Antoni, el principal ejemplo en Barcelona de la arquitectura del hierro, una corriente arquitectónica y constructiva de la segunda mitad del siglo XIX, que surgió gracias a la disponibilidad de nuevos materiales como resultado de la Revolución Industrial.

Con la Ciutadella derribada y Barcelona en crecimiento, la ciudad necesitaba un mercado de abastecimiento de productos frescos, básicamente frutas y verduras. El mercado del Born era un edificio muy moderno: amplio, cubierto, cerrado y aireado. Y así, este mercado se mantuvo en funcionamiento durante un siglo, hasta que en 1971 se inauguró Mercabarna. El emplazamiento del Born se había quedado obsoleto y hacía falta un nuevo mercado de abasto, más potente y alejado del centro de la ciudad.


Y así se dejó abandonado el emblemático edificio del Born, mientras se decidía qué hacer con él, durante 30 años. Finalmente se decidió que sirviera como sede de la Biblioteca Provinical de Barcelona, pero la aparición de restos de la ciudad medieval y moderna hizo detener las obras. Si todo va bien, parece que en el año 2012 se abrirá un centro cultural que incorporará el yacimiento y una muestra sobre la guerra de Sucesión y la posterior pérdida de las libertades de Cataluña.


Estaría muy bien, pero es una promesa que se viene retrasando progresivamente desde el año 2005, así que yo no estoy muy seguro al respecto. Quizás sí que serán eternas, las obras del Born!

1/12/11

Les parades de castanyes



Cada any, unes setmanes abans de Tots Sants, s’instal·len als carrers de Barcelona les parades de castanyes i moniatos, que ens acompanyen fins ben passades les festes de Nadal i Reis. De fet, vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. Hi ha constància que a finals del segle XVIII hi havia més de dues-centes parades al carrer del Call, la Boqueria i l’Hospital.
Molts ens imaginem la figura de la castanyera torrant les castanyes davant de les brases, ben tapades, atansant-nos el cucurull fet de paper de diari, ple de castanyes fumejants. Són aliments energètics que ens han d’ajudar a fer passar el fred, se suposa. 
Però ja ha passat un mes des de Tots Sants i continua fent calor a Barcelona. De fet, aquest novembre ha estat el segon més càlid del darrer segle. Jo tinc la teoria que les estacions cada cop venen més tard, però és una sensació meva, que no té cap base científica, així que la deixaré estar per un altre dia...
En fi, si al final acaba arribant l’hivern i teniu ganes de menjar castanyes, hi ha vint-i-vuit parades repartides per Barcelona. Fins i tot podeu consultar la seva localització al web de l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, són part del nostre paisatge de tota la vida!


Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...